|
|||
![]() |
|||||||||
Col·laboren: Generalitat de Catalunya Govern de la Illes
Balears Diputació de Barcelona |
Manifest de Tordera del Congrés de Joventut i Municipalisme de l'Assemblea de Regidors de la Institució Joan Fuster Preàmbul Amb aquest acte es va constituir formalment l'Assemblea de Regidors de la Institució Joan Fuster i, després de les intervencions dels representants de les diverses forces polítiques i dels municipis, s'hi va aprovar un Manifest, el qual afirmava en el seu preàmbul que "les dificultats objectives del procés de transició a la democràcia van obligar a ajornar alguns objectius polítics que havien estat assumits com a propis per totes les forces polítiques democràtiques de l'antifranquisme", tot especificant que els esmentats objectius estaven "relacionats amb l'aprofundiment dels vincles històrics, socials, culturals, lingüístics i fins i tot econòmics, que existien i existeixen entre el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent, Catalunya Nord, Andorra, Catalunya i l'Alguer". I més endavant, continuava: "A les envistes del segle XXI, i en el context plural de la Unió Europea, sense escàndols de cap tipus i amb normalitat, ha de ser possible refer unes bones relacions lógiques i tornar a trobar espais comuns de col.laboració que permetin superar les limitacions ara injustificades en el marc democràtic establert i articular el treball en aquests espais comuns de cara al futur". Finalment, en el seu punt 8è, el Manifest aprovat el 6 de maig a València acordava "constituir un fòrum municipal permanent d'intercanvi d'experiències i de col.laboració, amb seu a la ciutat de València, que faci possible l'existència de reunions periòdiques especialitzades, el reforçament del treball a l'espai comunicacional, la presència en l'espai virtual a través d'Internet, així com qualsevol altra iniciativa que garanteixi la represa natural d'una relació que no és només de bon veïnatge, sinó que implica la relació fraternal que sempre havíem desitjat i que ha de fer possible un projecte col·lectiu compartit en un espai territorial de vida en comú". D'altra banda, la joventut, que comparteix problemes i necessitats molt concrets, demana una reflexió sobre el present i el futur de la nostra societat, per a dissenyar un futur millor. En compliment d'aquell punt del Manifest de l'Assemblea de Regidors de la Institució Joan Fuster, i d'acord amb les reflexions anteriors, els regidors i regidores de joventut, els tècnics de joventut, i els representants de les organitzacions juvenils polítiques i cíviques de tots els territoris de l'àmbit lingüístic català, ens hem reunit a Tordera (Maresme) en Congrés de Joventut i Municipalisme, convocats per la Institució cívica i de pensament Joan Fuster, i hem aprovat el següent Manifest 1. La joventut és sector social d'una enorme importància per al futur d'un poble, i això per, com a mínim, dues raons: perquè representa la garantia de futur i perquè és un factor de renovació i superació. La joventut, tot partint inevitablement de la realitat actual, pot i ha d'anar més enllà, assumint nous reptes de futur i, d'aquesta manera, fent avançar el conjunt de la societat. 2. Ara bé: aquest caràcter de futur va acompanyat alhora d'una realitat de present. Perquè la joventut no només és futur, cal que la societat entengui i assumeixi les seves necessitats d'avui, precisament per a garantir els ciutadans de demà. 3. En aquest sentit, els i les joves són ciutadans complets i, com a tals, demanen polítiques integrals de joventut dirigides a l'assoliment de la plenitud d'aquesta ciutadania, amb tots els seus drets i deures. I una política integral de joventut implica des del lleure a la formació, des de la participació a l'habitatge, des de l'estudi a l'ocupació. 4. Per tal que aquesta integralitat sigui possible, cal transversalitat. I per això és necessari una dignificació de les regidories de joventut: que tinguin la capacitat d'interlocució necessària amb les altres regidories en tots els temes que afecten els i les joves i que tinguin una dotació pressupostària d'acord amb aquesta visió integral de les polítiques de joventut i no reduïda a l'organització del temps lliure i el consum cultural dels joves. 5. Però les polítiques de joventut, necessàriament integrals i transversals, s'han de fer partint del reconeixement dels i les joves com a ciutadans i, per tant, comptant amb ells. És a dir, cal fer polítiques per als joves amb els joves. Per això cal promoure l'associacionisme juvenil, reconèixer la tasca feta per les entitats juvenils polítiques i cíviques, i potenciar els instruments d'articulació d'aquest associacionisme com a eines d'interlocució amb la gent jove. 6. Des d'aquest punt de vista, és evident que cal, també, una coordinació efectiva entre els diferents nivells administratius en matèria de joventut, i que els municipis tenen un paper capdavanter en la implementació d'aquestes polítiques integrals i transversals, com a entitats més pròximes a la realitat local dels joves. 7. Una política per als joves i des dels joves implica una resposta als reptes de la uniformització cultural, amb la potenciació de la cultura popular pròpia, tant des del punt de vista del coneixement com de la participació, i de la formació, per a fer possible que la joventut sigui un agent actiu de la seua pròpia història. 8. Els i les joves d'avui han de ser els protagonistes del retrobament dels nostres territoris. I per això hem de potenciar les col.laboracions entre els municipis dels diferents territoris, les trobades i els intercanvis, la coordinació de l'associacionisme juvenil, i la construcció d'espais comuns, tant en l'ámbit acadèmic -dins l'Institut Joan Lluís Vives, que agrupa les principals universitats dels nostres territoris- com en d'altres, com una manera d'avançar en la coneixença mútua a l'entorn dels Països Catalans com aquell espai amb uns lligams culturals i lingüístics comuns. Tordera (Maresme),
10 de març del 2001
|
||||||||
|
©
Acció Cultural del País Valencià
|