Va sorgir davant la necessitat d´activar un moviment cívic de recuperació i promoció de la llengua, cultura i patrimoni d´aquestes comarques.

Calia, i cal, prendre iniciatives per invertir algunes inèrcies negatives en l´ús social del català, així com per rebel·lar-se a la general desatenció al nostre patrimoni cultural i territorial.

La generalització de dalt a baix del territori de la xarxa de Casals Jaume I ens permetia la integració d´aquesta iniciativa comarcal en la dinàmica cultural del País Valencià i dels Països Catalans: així fou que el projecte prengué l´empenta necessària.

Ens calia un centre de reunió i confluència, que funcionara com a eix d´integració comarcal i d´activisme valencianista, com a seu d´activitats cíviques i d´esplai, i fos capaç de coordinar-se àgilment amb altres iniciatives.

Aquest Casal, perquè volíem i perquè calia, hauria de prendreelnom del nostre Ovidi.

Tots nosaltres sabíem que li ho devíem, perquè era de justícia i d´agraïment, i de bon gust, que la seva obra –i fins i tot el seu nom– fos rescatat de l´oblit que algunes inèrcies, i no menys mesquineses, continuaven desitjant-li.

El següent pas, doncs, fou assumir la preservació i la promoció de l´obra d´Ovidi Montllor com un objectiu primordial d´aquest projecte contra la desmemòria que pretén ser el nostre Casal.

La idea era ambiciosa: ens exigia el condicionament d´un Espai Ovidi Montllor, que fóra arxiu i dipòsit de materials, seu de consulta i adreça de referència per a tothom, al llarg i ample del País. 
Ben mirat no era gaire difícil el projecte; teníem quasi tot el que hi calia!

I, per a dur a terme aquestes iniciatives necessitem comptar amb la col·laboració i les aportacions de tants valencians com han comprés la importància d´aquesta iniciativa.

És per això que el demanem que, si estàs d´acord amb aquests plantejaments i objectius, el poses en contacte amb nosaltres, o ens visites i així contribuir al progrés cívic i cultural que el Casal Centre Ovidi Montllor mira d´impulsar.