Nova sentència judicial a favor de la unitat de la llengua

Amb aquesta sentència (332/07 del TSJCV) ja en són catorze les sentències de diferents instàncies judicials en aquest sentit.

03/05/2007

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) no veu “raó jurídica alguna que permeta sostenir que la titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana no constituisca titulació suficient (...) per eximir de la realització de la prova de coneixements de la llengua valenciana, ja que aquella llicenciatura avala sobradament el coneixement de la llengua d’aquesta Comunitat, denominada oficialment ‘valenciana’ en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit acadèmic ‘catalana’.
La Secció Segona de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJCV ha resolt així el recurs presentat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) contra les ordres de 14/Abril/2005 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana per la qual es convocava concurs oposició per a l’ingrés en el cos de Mestres, de docents d’Ensenyament Secundari, de professors d’Escoles Oficials d’Idiomes, de Música i Arts Escèniques, i professor tècnics de Formació Professional. Aquestes ordres no eximien el titulats en Filologia Catalana de realitzar la prova obligatòria i amb caràcter eliminatori de valencià, per la qual cosa ACPV va demanar la nul·litat del procés selectiu.


Tot i no anul·lar totalment la convocatòria del concurs oposició, el TSJCV ha tornat a avalar la unitat de la llengua al no reconéixer “raó jurídica” per no incloure la Llicenciatura de Filologia Catalana entre les titulacions que eximien de fer aquesta prova. Tal com assenyala la sentència –que considera “discriminatori” i sí que anul·la l’apartat 7.1.2 de les Bases de la convocatòria– “els títols preexistents denominats Llicenciatura en Filologia, secció hispànica (Valenciana) i Llicenciatura en Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia valenciana), quedaren homologats o equivalents al de Llicenciatura en Filologia Catalana, en virtut d’Ordre Ministerial de 29/Novembre/1995.”


Igualment, el tribunal apel·la a la jurísprudència del Tribunal Constituacional (TC) –òrgan superior de la judicatura espanyola– que reconeix l’equivalència de les denominacions “valencià” i “català”. És més, qualifica en termes molts clars i contundents la irracionalitat de les postures contràries a la unitat de la llengua catalana. “Com ja és va dir –assenyala la resolució judicial– en Sentència de 28/Abril/2006 (rec. 873/04) i novament cal reiterar: ‘Sols l’obstinació en la ignorància i rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística, es manifesta com a exclusiva raó del manteniment de la posició contrària per part de la Generalitat, i més quan existeixen reiterats pronunciaments jurisdiccionals que desautoritzen aquests arguments, el qual força a aquest Tribunal a recordar que una de les més elementals exigències de l’estat de Dret que consagra el nostre text constitucional, és la del imperatiu compliment de les decisions jurisdiccionals, especialment per part dels poders públics, que deuen servir amb objectivitat els interessos generals.”


Des d’ACPV ens felicitem d’aquesta sentència, que no per reiterada (ja en van dotze del TSJCV, una del TC i una del Tribunal Suprem) resta importància a les seues conclusions; a més, tenint en compte que es produeix amb el nou Estatut d’Autonomia del País Valencià vigent, que consagra l’oficialitat de la denominació secessionista ‘idioma valencià’. La unitat de la llengua catalana és una realitat jurídica inqüestionable només negada per partits i institucions “obstinades en la ignorància.”